71_0.jpg 71_1.jpg 71_2.jpg

67_0.jpg

La Fundació Jordi Cases i Llebot és una Fundació privada constituïda el dia 26 de novembre de 1987, per voluntat de la fundadora Amanda Llebot i Colom, vídua de Cases, i el Dr. Jordi Cuxart i Bartolí, que fou el primer President, per ser-ho aleshores de la Biblioteca d’Hostafrancs (La Segarra). La FUNDACIÓ porta el nom de l'únic fill del matrimoni Cases-Llebot, per tal de perpetuar-ne el nom i en record de la seva persona, ja que fou model dels qui treballaven pel manteniment de la identitat catalana en els difícils anys de la seva joventut (1940 a 1950). En Jordi Cases i Llebot, fill de Josep Cases i Amanda Llebot, neix a Barcelona el dia 1 d'octubre de 1924. Batejat a la parròquia de Betlem, als dos anys es traslladen a viure a la botiga segona del número 59 del carrer de Joaquim Costa (el popular carrer de Ponent) de la Barcelona Vella. Allà, entre llibres, llibretes, llapis, plomes, quaderns, impresos, etc., viu i creix. Ingressa en un col·legi municipal del carrer d'Elisabets, on va cursar l'ensenyament primari. El dia de Sant Jordi de 1933 rep la primera comunió a l'església de Betlem. L'any 1934 estudiava al Patronat Escolar de Sarrià i en arribar l'hora d'estudiar el batxillerat, és matriculat a l'institut "Ausiàs March". Cursa el segon ensenyament en aquest centre, a excepció d'un període que, el guirigall del final de la Guerra Civil, el porta a un altre institut, el "Milà i Fontanals" i se li capgira l'afecte a l'escola a l'haver de perdre grans i bons amics Acabada aquesta etapa, n'obre una altra a l'ingressar, l'any 1942, a la Facultat de Medicina de Barcelona on, d'immediat es converteix en un dels estudiants de primera línia, fins al punt que, per a ell, una qualificació d'aprovat (solament en tingué un, en dermatologia) era una mala nota i un deshonor. Dos anys després el cap de la facultat del Front Universitari de Catalunya, Ramon Casares i Potau, li proposa militar en aquest grup i el presenta directament al secretari d'organització. Se li assigna a la "cinquena" (cèl·lula bàsica de l'organització) i se'l destina a l'anomenat grup d'acció o grup militar. A més de la fabricació de senyeres, pren part en algunes accions de les que cal remarcar la col·locació de la senyera al Palau de la Música Catalana que, en desplegar-se, llençà unes quartilles reivindicatives. Entra d'alumne intern a la clínica de la càtedra de Patologia General, a la sala de tuberculosos i, probablement afavorit pel problema toràcic que li determinava la seva intensa cifo-escoliosi, coneguda dels 12 anys i que l'obligava a anar encotillat, contrau una tuberculosi pulmonar que l'aparta dels estudis dos anys abans d'acabar la llicenciatura i els estudis idiomàtics a l'Institut Britànic. El metge li recomana un canvi climàtic i marxa a Cantonigrós, on comença a conrear la poesia i on retrobà i tractà a Joan Triadú, amb qui pogué esplaiar-se en la seva afecció literària i que li donà un gran suport moral. Agreujada la malaltia, s'interna al sanatori antituberculós de Torrebonica, a Terrassa, on segueix cultivant la poesia i la prosa, al temps que manté un estret contacte amb el Front Universitari i la Facultat de Medicina. Malgrat el sofriment moral i físic que suporta, s'esforça en fer més planera la vida espiritual dels seus companys internats i col·labora i promou festivals, publicacions i un periòdic mural. Empitjorades les coses, és traslladat a la Clínica Platon, de Barcelona, per intentar una intervenció i, després de dinar del dia de Sant Josep de 1950, mor súbitament sense haver vist acomplert el seu anhel de llicenciar-se en Medicina.

65_0.jpeg

Coses que podeu trobar al nostra petit espai.

64_8.jpeg 64_7.jpeg 64_6.jpeg 64_5.jpeg 64_4.jpeg 64_3.jpeg 64_2.jpeg 64_1.jpeg 64_0.jpeg

60_0.jpg